dissabte, 16 de maig de 2015

Decepció

          —Vaig creure, de debò, que podia comptar amb tu…

__

Proposta per a Relats conjunts.

Fragment de l'obra "Un viatger", Martinus Rørbye, 1835

18 comentaris:

  1. Se'l veu decebut, però em pregunto quina culpa té el mort...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De tot hi deu haver, XeXu. Però intueixo que el món de les decepcions està més a la banda dels vius.

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. Potser és que una decepció, quan és important, ja porta un epitafi implícit.

      Suprimeix
  3. Respostes
    1. Sí, sembla que aquesta és l'única opció, oi? :)

      Suprimeix
  4. No sé si és molt bona opció a la vida comptar amb els altres... a aquest no li ha funcionat. La gent que conec que viu més feliç és la que no espera res de ningú. Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tan cert com trist, Ignasi. Però és tan difícil no esperar res de ningú, no?
      Benvingut al blog!

      Suprimeix
  5. un paisatge a joc amb la decepció.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per desgràcia, la decepció s'amaga en qualsevol paisatge. Però és cert que aquest sembla bastant fet a mida.

      Suprimeix
  6. Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang. La veritat és que és el primer que em va venir al cap quan vaig veure la imatge. No em va fer falta buscar com explicar-ho.

      Suprimeix
  7. Fa bé en marxar si aquí l'han decebut...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Veig que a la majoria ens ha vingut una idea força semblant del pobre tio aquest…

      …i perdona la poca imaginació del "doble" comentari. :)

      Benvinguda al blog, Núria.

      Suprimeix
  8. I ara, sense mirar enrere, seria millor que s'aixequés i seguís el seu viatge.

    Aferradetes!! ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que és el que cal fer. Però costa, eh? Costa molt.

      Besets, sa lluna!

      Suprimeix
  9. No és que ho cregueres, és que POTS comptar amb mi ;)

    ResponSuprimeix

Si tens res a dir, aquest és el teu moment.