diumenge, 22 de juny de 2014

Como te digo una “co”…

¡Borja! como te ajogues te mato.
Termínate primero el melón,
y luego las tres horas de la digestión.
Hay que ver qué mal rato,
pero el niño no me quiere comer…

¡Borja, corazón!
te lo he dicho cienes y cienes de veces,
dobla esa toalla, ¡qué hartura de playa!
pero mi marío quiere Benidorm,
¡sa jodío!, si tonto no es,
como el pobre mío se queda en Madrid,
pa cargar las pilas:
su cena en Manila, su copa en Pachá…

Joaquín Sabina

__

Proposta per a Relats conjunts.

Fragment de l'obra "Banyistes a South Beach", John Sloan, 1908

18 comentaris:

  1. M'encantava aquesta cançó. Força adient a la imatge, és cert. Que es preparin, que encara li queda molt per dir a la que xerra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tant… la noia té labia eh?, el que passa és que la resta ja no tindria gaire a veure amb el que ens ocupa avui! Hehe…

      Elimina
  2. molt conjuntat tot plegat! original

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe… i còmode, també molt còmode!
      No hi ha res com agafar una lletra de canço… i copiar i enganxar… i feina feta! :)
      Gràcies, Elfreelang!

      Elimina
  3. Respostes
    1. On no arribi la meva limitada imaginació, que hi arribi la dels mestres, no?
      En el fons, copiar dels bons no és pecat, oi? Jo ho faig molt sovint! Hehe…

      Elimina
  4. En Sabina fent relats conjunts, ole ole!!! Molt bo :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Qué no te lo crees? ¿como te lo digo?
      Antes, yo leía de higos a brevas,
      de Corín Tellado nunca había pasado,
      y resulta que un día, todavía no me explico yo a santo de qué,
      mi cuñada Irene viene y me regala lo de Antonio Gala.
      Hija mía, me pongo a leer y, oye, qué poesias…
      si sabe de una cosas que ni una sabe que sabia.

      Y con ese estilo,
      y con esa lengua,
      y con esa pluma…

      Elimina
  5. Ningú diria que no està fet expressament pel quadre ;)
    Ben pensat!!

    Aferradetes, perquè ... sin embargo, te quiero!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe… no ho crec, però vés a saber, potser sí…

      …ahora que el mundo está recién pintado.
      Ahora que las tormentas son tan breves
      y los duelos no se atreven a dolernos demasiado…
      Ahora que está tan lejos el olvido.
      Ahora que me perfumo cada día.
      Ahora que, sin saber, hemos sabido
      querernos como es debido,
      sin querernos todavía...

      Aferradetes!

      Elimina
  6. Sorprenen les imatges, però encara més les aportacions que poden sorgir. Ara una cançó de Sabina.
    M'ha tret un somriure. molt bé

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, i d''això es tracta, no?
      Que cadascú li trobi una interpretació diferent.
      I si fa somriure… encara molt millor! :)

      Moltes gràcies i benvingut al blog, Alfons!

      Elimina
  7. Un somriure més, el meu, una opció ben original i boníssima.

    Gràcies, Jaume.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs somriem, somriem, que millor cara farem! :)
      M'agrada molt que us hagi fet somriure, perquè, és clar, pel que fa al contingut jo poc mèrit hi tinc… hehe!

      Gràcies a tu, Carme. :)

      Elimina
  8. Arrencar somriures és saludable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, sí!
      Té… un per a tu! :)
      Gràcies, Montse!

      Elimina
  9. Una bona imatge dels que arriben de l'Amèrica profunda a la platja, amb el Sabina a ritme de blues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe… en aquest cas, més aviat seria a ritme de rap! :)

      Elimina

Si tens res a dir, aquest és el teu moment.