dijous, 1 de maig del 2014

Enganxat

          El gener va fer un any de la separació. No ho porta gens bé. Pràcticament no menja i amb prou feines dorm. Acabada la jornada a la fàbrica, llença les hores ajagut al sofà veient els programes d'esport de la tele. Tots. Tant li fa el canal. Sap de memòria els horaris de cada programa i enllaça el final d'un amb l'inici de l'altre sense ni mirar els números del comandament. Sovint no respon les trucades que rep. Alguns amics el visiten de tant en tant. Uns, per mirar d'animar-lo. Altres, per evitar que un dia faci un disbarat. Algú li ha recomanat que s'apunti a una web de contactes. Així coneixerà noies i algun dia ho veurà tot diferent. Però ell és dels que passen d'aquestes coses. «No vull conèixer ningú», diu. «I menys a través d'una web. Això és per a desesperats», remata.

          L'abril va fer un any i tres mesos de la separació. Ara es passa el dia enganxat a la pantalla del mòbil. Vint-i-quatre hores xatejant. Menja a deshores i gairebé no dorm. A la feina ha rebut diversos avisos per la seva alarmant manca d'implicació. Fa tres mesos que no parla amb ningú que no estigui on line i gairebé dos que no va a visitar ni a la seva mare. No té temps per a res, explica. Els amics han deixat de quedar amb ell, farts d'acompanyar un telèfon amb un ninot de cera connectat. En aquests tres mesos, no ha conegut personalment cap noia, ni té cap intenció de fer-ho: «Aquesta web m'ha canviat la vida», diu somrient… «per fi tot torna a tenir sentit».

Imatge original: Banksy

4 comentaris:

  1. hehe, no pots dir mai "d'aquesta aigua no en beuré"... No sé si és pitjor l'actitud que té en la primera part o en la segona, totes dues són una fugida de la realitat. Espero que trobi la manera de superar el buit emocional i revifi.

    M'agrada obrir el blogger i veure un post teu, ho trobava a faltar (ai, que deu ser que hi estic enganxada...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la seva manera, ja sembla que revifa. Almenys això és el que ell diu. Una altra cosa és que això el porti a bon port o no. Però cadascú posa la prioritat allà on li convé. :)

      Hehe… moltes gràcies pel "piropu". I a mi m'agrada obrir blogger i trobar-me un comentari de la meva escriptora preferida. :)
      Però si vols blogs que enganxin de veritat, ja te'n donaré referències. Però compte! perquè alguns són mooolt punyeteros i un cop has començat a llegir, ja no pararies. :P

      Elimina
  2. Doncs la primera part em recorda als meus dos primers anys de divorciada. Era una zombi, em passava els findes canviant de canal, de dia i de nit, i no era pel que feien, si et dic la veritat no veia cap programa complet. Només volia que fos dilluns per anar a treballar ... sortosament un dia tot va canviar.
    I tant l'una com l'altra, com diu na Sílvia, no són bones.

    Ja veus, em fa contenta veure't per aquí!!
    Aferradetes ☻

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, suposo que és normal una certa "desconnexió" del món després d'un sotrac emocional fort. Jo l'he viscut moltes vegades, que us he d'explicar… ;)
      Com dius, per sort algun dia tot canvia (o així esperem).

      Un petó fort, sa lluna. Ja veus, jo també us trobava a faltar. Estic content de tornar-vos a tenir a prop!

      Elimina

Si tens res a dir, aquest és el teu moment.