Termínate primero el melón,
y luego las tres horas de la digestión.
Hay que ver qué mal rato,
pero el niño no me quiere comer…
¡Borja, corazón!
te lo he dicho cienes y cienes de veces,
te lo he dicho cienes y cienes de veces,
dobla esa toalla, ¡qué hartura de playa!
pero mi marío quiere Benidorm,
¡sa jodío!, si tonto no es,
como el pobre mío se queda en Madrid,
pa cargar las pilas:
su cena en Manila, su copa en Pachá…
pero mi marío quiere Benidorm,
¡sa jodío!, si tonto no es,
como el pobre mío se queda en Madrid,
pa cargar las pilas:
su cena en Manila, su copa en Pachá…
Joaquín Sabina
__
Proposta per a Relats conjunts.
Fragment de l'obra "Banyistes a South Beach", John Sloan, 1908
M'encantava aquesta cançó. Força adient a la imatge, és cert. Que es preparin, que encara li queda molt per dir a la que xerra.
ResponEliminaSí, i tant… la noia té labia eh?, el que passa és que la resta ja no tindria gaire a veure amb el que ens ocupa avui! Hehe…
Eliminamolt conjuntat tot plegat! original
ResponEliminaHehe… i còmode, també molt còmode!
EliminaNo hi ha res com agafar una lletra de canço… i copiar i enganxar… i feina feta! :)
Gràcies, Elfreelang!
Gran mestre en Sabina ;)
ResponEliminaOn no arribi la meva limitada imaginació, que hi arribi la dels mestres, no?
EliminaEn el fons, copiar dels bons no és pecat, oi? Jo ho faig molt sovint! Hehe…
En Sabina fent relats conjunts, ole ole!!! Molt bo :)
ResponElimina¿Qué no te lo crees? ¿como te lo digo?
EliminaAntes, yo leía de higos a brevas,
de Corín Tellado nunca había pasado,
y resulta que un día, todavía no me explico yo a santo de qué,
mi cuñada Irene viene y me regala lo de Antonio Gala.
Hija mía, me pongo a leer y, oye, qué poesias…
si sabe de una cosas que ni una sabe que sabia.
Y con ese estilo,
y con esa lengua,
y con esa pluma…
Ningú diria que no està fet expressament pel quadre ;)
ResponEliminaBen pensat!!
Aferradetes, perquè ... sin embargo, te quiero!! ☺
Hehe… no ho crec, però vés a saber, potser sí…
Elimina…ahora que el mundo está recién pintado.
Ahora que las tormentas son tan breves
y los duelos no se atreven a dolernos demasiado…
Ahora que está tan lejos el olvido.
Ahora que me perfumo cada día.
Ahora que, sin saber, hemos sabido
querernos como es debido,
sin querernos todavía...
Aferradetes!
Sorprenen les imatges, però encara més les aportacions que poden sorgir. Ara una cançó de Sabina.
ResponEliminaM'ha tret un somriure. molt bé
I tant, i d''això es tracta, no?
EliminaQue cadascú li trobi una interpretació diferent.
I si fa somriure… encara molt millor! :)
Moltes gràcies i benvingut al blog, Alfons!
Un somriure més, el meu, una opció ben original i boníssima.
ResponEliminaGràcies, Jaume.
Doncs somriem, somriem, que millor cara farem! :)
EliminaM'agrada molt que us hagi fet somriure, perquè, és clar, pel que fa al contingut jo poc mèrit hi tinc… hehe!
Gràcies a tu, Carme. :)
Arrencar somriures és saludable.
ResponEliminaSí que ho és, sí!
EliminaTé… un per a tu! :)
Gràcies, Montse!
Una bona imatge dels que arriben de l'Amèrica profunda a la platja, amb el Sabina a ritme de blues.
ResponEliminaHehe… en aquest cas, més aviat seria a ritme de rap! :)
Elimina