Se'l veu decebut, però em pregunto quina culpa té el mort...
De tot hi deu haver, XeXu. Però intueixo que el món de les decepcions està més a la banda dels vius.
Talment, com un epitafi .
Potser és que una decepció, quan és important, ja porta un epitafi implícit.
Cal resistir i tirar endavant!
Sí, sembla que aquesta és l'única opció, oi? :)
No sé si és molt bona opció a la vida comptar amb els altres... a aquest no li ha funcionat. La gent que conec que viu més feliç és la que no espera res de ningú. Salut!
Tan cert com trist, Ignasi. Però és tan difícil no esperar res de ningú, no? Benvingut al blog!
un paisatge a joc amb la decepció.
Per desgràcia, la decepció s'amaga en qualsevol paisatge. Però és cert que aquest sembla bastant fet a mida.
amb poc dius molt
Gràcies, Elfreelang. La veritat és que és el primer que em va venir al cap quan vaig veure la imatge. No em va fer falta buscar com explicar-ho.
Fa bé en marxar si aquí l'han decebut...
Veig que a la majoria ens ha vingut una idea força semblant del pobre tio aquest… …i perdona la poca imaginació del "doble" comentari. :)Benvinguda al blog, Núria.
I ara, sense mirar enrere, seria millor que s'aixequés i seguís el seu viatge.Aferradetes!! ;)
Suposo que és el que cal fer. Però costa, eh? Costa molt.Besets, sa lluna!
No és que ho cregueres, és que POTS comptar amb mi ;)
:) <3
Si tens res a dir, aquest és el teu moment.
Se'l veu decebut, però em pregunto quina culpa té el mort...
ResponEliminaDe tot hi deu haver, XeXu. Però intueixo que el món de les decepcions està més a la banda dels vius.
EliminaTalment, com un epitafi .
ResponEliminaPotser és que una decepció, quan és important, ja porta un epitafi implícit.
EliminaCal resistir i tirar endavant!
ResponEliminaSí, sembla que aquesta és l'única opció, oi? :)
EliminaNo sé si és molt bona opció a la vida comptar amb els altres... a aquest no li ha funcionat. La gent que conec que viu més feliç és la que no espera res de ningú. Salut!
ResponEliminaTan cert com trist, Ignasi. Però és tan difícil no esperar res de ningú, no?
EliminaBenvingut al blog!
un paisatge a joc amb la decepció.
ResponEliminaPer desgràcia, la decepció s'amaga en qualsevol paisatge. Però és cert que aquest sembla bastant fet a mida.
Eliminaamb poc dius molt
ResponEliminaGràcies, Elfreelang. La veritat és que és el primer que em va venir al cap quan vaig veure la imatge. No em va fer falta buscar com explicar-ho.
EliminaFa bé en marxar si aquí l'han decebut...
ResponEliminaVeig que a la majoria ens ha vingut una idea força semblant del pobre tio aquest…
Elimina…i perdona la poca imaginació del "doble" comentari. :)
Benvinguda al blog, Núria.
I ara, sense mirar enrere, seria millor que s'aixequés i seguís el seu viatge.
ResponEliminaAferradetes!! ;)
Suposo que és el que cal fer. Però costa, eh? Costa molt.
EliminaBesets, sa lluna!
No és que ho cregueres, és que POTS comptar amb mi ;)
ResponElimina:) <3
Elimina