És el número u. El millor. Més de trenta anys d'experiència i un historial impecable l'avalen. Sense cap mena de dubte, s'ha convertit en el detectiu privat amb més prestigi del país. Una reputació que s'ha guanyat a pols, a força de resoldre, amb aparent facilitat, qualsevol cas que li han plantejat. Fins avui, sempre ha descobert la veritat, per més que aquesta tingui forma d'agulla i estigui amagada al darrer paller. En alguns casos, això ha donat més d'una sorpresa als seus propis clients. «Així és la vida», comenta amb una rialla sorneguera. A més, el que el diferencia dels seus col·legues és l'habilitat per donar llum als casos més complexes sense embrutar-se mai les mans. Sí, no és fàcil treballar en un món on la corrupció i els interessos personals trepitgen sense miraments una ètica cada dia més agenollada, on les temptacions fan mossegades a l'orella amb seductora intenció. Ell ho ha aconseguit, provocant més d'una enveja entre la competència més directa. Així és com entén la seva feina, tal com li va ensenyar el seu avi al seu pare, i aquest a ell mateix, ja de ben petit. «Cerca sempre la veritat, fill… i se't mostrarà neta al davant», recorda que li deia, sense treure's el cigar de la boca.
Ara, però, fa un parell de dies que està inquiet, neguitós. Per primera vegada dubta. En condicions normals, el cas que té entre mans no hauria de suposar un problema. Té prou experiència i disposa d'un protocol d'actuació gairebé infal·lible. Però se sent descol·locat, no sap per on començar. Pensa a demanar consell a col·legues de confiança. Però mai no ho ha fet i no ho farà ara. Té per norma no fer-ho, per garantir el secret professional i per no adulterar la investigació. Tampoc no en parla a casa, per no interferir en la rutina familiar. Però ha d'acceptar que, per primer cop a la seva dilatada carrera, té por de perdre. S'aixeca, camina pel passadís amunt i avall fent voltes i més voltes, encenent cigarretes de tres en tres i eixugant-se la suor que li brolla coll avall. Han passat dos dies i encara no es pot treure del cap la tarda de dilluns, quan la seva pròpia dona va visitar-lo al despatx amb l'encàrrec que mai no hauria desitjat: «Tinc la sospita que el meu marit m'enganya amb una altra.»
Imatge original: beatlessongwriting.blogspot.com
