dilluns, 9 de juny de 2014

Trencant rutines

          Fa estona que l'espera, de manera que no s'estranya quan, per fi, veu que ell pren la iniciativa i s'apropa. Amaga la mirada i, adoptant un posat de simulat desinterès, apura la copa que té al davant. La sorprèn la poca delicadesa amb què l'aborda. El recurrent "hola, maca, estàs sola?" li sona tan dins de l'oïda que l'ensurt fa que, per ben poc, els seus llavis no es trobin de forma tan casual com barroera. Havia imaginat una presentació un xic més elegant però avui va tan sortida que no pensa estar per exigències absurdes. A més, porta una bona estona asseguda i aquest és l'únic home que se li ha apropat en tota la nit. Així que no està el pati per romanticismes. Dos minuts, just el que tarda el cambrer a reposar les begudes, és el que ell necessita per tastar la seva llengua i que els seus dits facin una primera visita entre les seves cuixes.
          —Espera, espera un moment… has de saber una cosa. —Diu ella mentre aparta les mans d'ell agafant-lo pels canells.
          —Digues.
          —Estic casada.
          —Casada…? —Es fa el silenci.— Cap problema. No sóc pas gelós. Jo també ho estic.

          El mutisme posterior porta a una sonora rialla i aquesta allibera el morbo de la situació. Cinc minuts són suficients per confirmar que tots dos en volen més. Ella viu a escassos carrers de la cocteleria. Ell, casualment, també. Ella, avui, no espera el marit a dormir. «És de viatge, per feina», diu. Ell, avui no espera la seva dona fins ben tard, potser fins demà. «Ha sortit de festa amb un grup d'antics companys de la universitat, i aquestes vetllades s'allarguen», explica. Tots dos riuen.
          Deixen un bitllet sobre la taula i surten del local deixant les copes intactes, com fan els protagonistes de les sèries de televisió.
          El trajecte fins a casa, tot i ser curt, és ple d'interrupcions farcides de petons, tocaments i algun intent exhibicionista que els diverteix.
          En arribar al portal, la inoportuna trobada amb un veí fa que, per un instant, torni el seny. Segons després, ella lluita infructuosament per introduir la clau al pany, mentre ell la magreja sense fre amb el cap posat en un altre tipus de clau. «Amb tants refregaments, una no pot concentrar-se», pensa en veu alta. Un cop dins, la roba cau com la credibilitat d'un polític recentment elegit, mentre dos cossos a mig despullar s'engresquen en una batalla desbocada de desig. Amb les mans a les natges i les cuixes d'ella envoltant-li els malucs, ell se l'endú passadís endins amb la seguretat de qui té molt clar el camí que ha d'agafar.
          I després, per a què més detalls? Ja sabeu: copes, riures, excessos… com hi podrien caber més petons en un sol relat?

          Són gairebé les onze del matí. El sol travessa les cortines per recordar-los que ja va sent hora d'espavilar-se. La cambra fa olor de son i de sexe. Ell la mira i somriu. «Ets preciosa», li xiuxiueja a l'oïda. Les seves pròpies paraules l'exciten. L'abraça per l'esquena i, aprofitant la trempera del matí, la penetra amb suavitat. Ella es fa l'adormida, però un somriure de satisfacció la delata. Fan l'amor amb tota la tendresa que ahir, durant hores, van deixar aparcada. Per primera vegada, un orgasme simultani els porta a tots dos al cel.
          Abraçats, es miren en silenci i somriuen.
          —A quina hora hem d'anar a recollir els nens a casa dels teus pares?
          —Ara, al migdia. Ens dutxem i hi anem.
          —Potser podríem passar per la floristeria i portar-li un detallet a ta mare, no? Darrerament es queda molt sovint amb els nanos.
          —Sí, estarà bé. Ben pensat, amor.

Imatge retocada a partir d'una il·lustració de Milo Manara.

8 comentaris:

  1. Una història molt atractiva fins a quasi el final, que de sobte s'ha tornat rutinària.

    Bon relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehe… bé, és el que té la rutina, que per trencar-la primer ha d'existir, sinó per tot el sentit.
      Gràcies, Jp!

      Elimina
  2. haha, boníssim! I molt ben escrit també, una història que trenca tots els esquemes de la rutina i que indefugiblement hi torna. Perquè en el fons les aventures són només aventures i on ens sentim més còmodes i segurs és en la rutina. Però què millor que viure aquestes "escapades" amb la persona que estimes?

    M'ha recordat un dels curts de la pel·li "Paris, je t'aime". És una parella madura que es troba en un bar d'intercanvi i juguen a ser client i prostituta per mantenir la flama de la relació. Em va agradar per l'efecte sorpresa, com en el teu relat, però la teva història penso que és més profunda.

    Bé, ara em toca tornar a la rutina, amb un bon somriure, això sí!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia. M'agrada que t'agradi.
      Sí, mira, suposo que aquest tipus d'escapades el que permeten és evitar-te la incòmoda possibilitat de que el marit torni de viatge abans d'hora i tinguem un ensurt! :D

      No he vist aquesta pel·li que dius, però jo crec que, en la parella, el fet s'incloure jocs (de qualsevol mena) sempre ajuden a mantenir el desig i la curiositat per l'altre. I si no, sempre pot quedar fer una partida d'strep-parxís! hehe!

      I si la teva rutina inclou un somriure… em fa molt feliç saber-ho. Que sigui sempre així. :)
      Un petó.

      Elimina
  3. Bon relat ! No hi ha res millor que trencar la rutina.... i en l'amor , millor !
    Bona setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, i tant! la rutina es tant necessària com la necessitat de trencar-la.
      Moltes gràcies pel teu comentari i benvingut al blog, Artur!
      Molt bona setmana, sigui rutinària o no! :)

      Elimina
  4. És una necessitat vital trencar la rutina del dia a dia , tan vital com tenir una rutina que poder trencar.
    Un relat magnific. Arribo aquí per primera vegada i crec que no serà pas l'ultima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense dubte. Està clar que una cosa alimenta l'altre per coexistir.
      Molt content que t'hagis deixat caure per aquí i moltes gràcies pel teu comentari afalagador, Bruixeta.
      Benvinguda i torna quan vulguis! :)

      Elimina

Si tens res a dir, aquest és el teu moment.