diumenge, 6 de juliol de 2014

Haiku 02

Fam de fugida.
El trist tremolar d'un tren.
Un destí incert.


6 comentaris:

  1. Poder si que és incert el destí però és que la fam de fugida ens fa voler agafar aquest tren quant abans millor

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet, qualsevol fugida porta implícita una incertesa, suposo.
      Esperem que el tren tingui una parada en un indret com a mínim agradable. :)

      Suprimeix
  2. M'has fet pensar en el futur incert de Sanjosex, perquè jo "vull perdre el fil en un full de somni" (https://www.youtube.com/watch?v=s-YkFYIlhvs&feature=kp)

    Bona nit, famolenc de fugida!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. On és la llibertat de no voler escollir?
      Jo em vull quedar aquí i viure com abans,
      al marge d’un camí veient com passa el temps.

      Sembla mentida com cadascú es pot sentir més o menys identificat amb les lletres de les cançons…

      Moltes gràcies, lladregota.

      Suprimeix
  3. Les fugides per molt precises que ens semblin, sempre són incertes.
    Aquesta fam de fugir que sempre em ronda!! ;)

    Molt bonic el haiku i la imatge molt impactant.
    Aferradetes ... i no fugis molt lluny. :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre, sempre són incertes, sa lluna.
      Tan de bó puguéssim fugir de les nostres pors, quan més lluny millor. Però no sembla fàcil.

      Aferradetes!

      Suprimeix

Si tens res a dir, aquest és el teu moment.