Vaig llegir una vegada en un llibre de la Carme Riera que recordar vol dir etimològicament "tornar a passar pel cor", potser el que li passa al protagonista del microrelat és que no ha pogut fer-ho encara. Els records també necessiten néixer i de vegades el cap no els ho permet. Cor o cap? Ai, l'etern dilema. És molt xula la foto retocada!
Sí, és cert, aquesta definició de "recordar" ja l'havia llegit també. Vist des d'un punt de vista romàntic és molt bonica. Però possiblement la realitat no ho sigui tant. No ho sé. Perquè per tornar a passar pel cor se suposa que ha d'haver-hi passat alguna vegada abans. I aqui és on em temo que el protagonista té alguna mancança, però en fi… Ai, l'etern dilema… n'hi ha que no es defineixen massa i un dia diuen cor, i l'altra cap… i es queden tan amples. T'he de dir que aquests són els meus ídols, des de sempre! :P M'agrada que t'agradi la "afoto". No és el retoc més complicat de la història del Photoshop, ja t'ho aviso! :)
Vaja… una altra visió romàntica del conte. Molt bé, sa lluna, m'agrada aquesta versió. També tinc dubtes sobre si és el cas que ens ocupa però ja posats, mirem de veure les coses des del punt de vista dels nens, que segur és el més sincer de tots. Tot i que alguna cosa em diu que ja fa dies que ha deixat de ser-ho…
Com li he dit a la Sílvia… m'agrada que t'agradi el retoc! Merci! Bessets :) (i careta que no sé com es fa!)
Sembla que sí, pons007, però una lobotomia radical, eh?
Per cert, "Lobotomia" eren aquells que anaven amb túnica i cantaven (no gaire be) amb uns ventalls enormes, oi? (sorry… es poden fer acudits xungos, en aquest blog?) ;)
Vaig llegir una vegada en un llibre de la Carme Riera que recordar vol dir etimològicament "tornar a passar pel cor", potser el que li passa al protagonista del microrelat és que no ha pogut fer-ho encara. Els records també necessiten néixer i de vegades el cap no els ho permet. Cor o cap? Ai, l'etern dilema. És molt xula la foto retocada!
ResponEliminaSí, és cert, aquesta definició de "recordar" ja l'havia llegit també. Vist des d'un punt de vista romàntic és molt bonica. Però possiblement la realitat no ho sigui tant. No ho sé. Perquè per tornar a passar pel cor se suposa que ha d'haver-hi passat alguna vegada abans. I aqui és on em temo que el protagonista té alguna mancança, però en fi…
EliminaAi, l'etern dilema… n'hi ha que no es defineixen massa i un dia diuen cor, i l'altra cap… i es queden tan amples. T'he de dir que aquests són els meus ídols, des de sempre! :P
M'agrada que t'agradi la "afoto". No és el retoc més complicat de la història del Photoshop, ja t'ho aviso! :)
Qui sap si encara no ha sortit de la infantesa, encara és un nin, per això no pot tenir records ...
ResponEliminaM'agrada el retoc!
Bessets ☺
Vaja… una altra visió romàntica del conte. Molt bé, sa lluna, m'agrada aquesta versió. També tinc dubtes sobre si és el cas que ens ocupa però ja posats, mirem de veure les coses des del punt de vista dels nens, que segur és el més sincer de tots. Tot i que alguna cosa em diu que ja fa dies que ha deixat de ser-ho…
EliminaCom li he dit a la Sílvia… m'agrada que t'agradi el retoc!
Merci!
Bessets :) (i careta que no sé com es fa!)
pobret li han fet una lobotomia...
ResponEliminaSembla que sí, pons007, però una lobotomia radical, eh?
EliminaPer cert, "Lobotomia" eren aquells que anaven amb túnica i cantaven (no gaire be) amb uns ventalls enormes, oi?
(sorry… es poden fer acudits xungos, en aquest blog?) ;)
Perdut en el buit.El malson de la realitat.
ResponEliminaNit silenciosa.!!
No sé si es buscat o no, però gairebé et queda un haiku preciós, Josep! :)
EliminaMoltes gràcies pel comentari i benvingut!