diumenge, 7 de setembre de 2014

Sí, sí, sí… no

Estava eufòric. Aquella nit havia conegut, per fi, la dona dels seus somnis. En despertar, però, va comprovar que seguia tan sol com sempre.

Imatge retocada a partir d'un original d'Anka Zhuravleva.

14 comentaris:

  1. I on havia anat a parar la noia dels seus somnis?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intueixo que el despertador la va foragitar. :'(

      Elimina
  2. La dona dels seus somnis torna, però ara a un llit buit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre volem el que no tenim i el que tenim (o podriem tenir) no ho volem…

      Elimina
  3. Respostes
    1. Depén, pons, depén… hi ha somnis que valen molt la pena i després et donen una estona més d'alegria en recordar-los. ;)

      Elimina
  4. és el que té la dona del somnis que quant et despertes desapareixes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la part trista dels somnis, sí… hehe

      Elimina
  5. Segur que la tornarà a trobar en un altre somni o ella a ell! Maco el micro :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai s'ha de deixar de somiar… per si de cas! :)

      Elimina
  6. Sempre queden nits per tornar a somiar i potser que la torni a trobar, si és la noia dels seus somnis, segur.

    Somiem!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Qué es la vida? Un frenesí.
      ¿Qué es la vida? Una ilusión,
      una sombra, una ficción;
      y el mayor bien es pequeño;
      que toda la vida es sueño,
      y los sueños, sueños son.

      Elimina
  7. Penso que la tornarà a trobar !.....els somnis, molts cops és fan realitat !!
    M'agrada !!.....i el muntatge de la fotografia, també ! ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que ell també ho pensa, Artur. Tan de bó!
      Gràcies!

      (per cert… en aquest cas el retoc de la foto no té cap mèrit, ja que és limitava a afegir una mica de fons) :)

      Elimina

Si tens res a dir, aquest és el teu moment.