diumenge, 7 de setembre del 2014

Sí, sí, sí… no

Estava eufòric. Aquella nit havia conegut, per fi, la dona dels seus somnis. En despertar, però, va comprovar que seguia tan sol com sempre.

Imatge retocada a partir d'un original d'Anka Zhuravleva.

14 comentaris:

  1. I on havia anat a parar la noia dels seus somnis?

    ResponElimina
  2. La dona dels seus somnis torna, però ara a un llit buit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre volem el que no tenim i el que tenim (o podriem tenir) no ho volem…

      Elimina
  3. Val més no recordar el què somies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depén, pons, depén… hi ha somnis que valen molt la pena i després et donen una estona més d'alegria en recordar-los. ;)

      Elimina
  4. és el que té la dona del somnis que quant et despertes desapareixes :)

    ResponElimina
  5. Segur que la tornarà a trobar en un altre somni o ella a ell! Maco el micro :)

    ResponElimina
  6. Sempre queden nits per tornar a somiar i potser que la torni a trobar, si és la noia dels seus somnis, segur.

    Somiem!! ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Qué es la vida? Un frenesí.
      ¿Qué es la vida? Una ilusión,
      una sombra, una ficción;
      y el mayor bien es pequeño;
      que toda la vida es sueño,
      y los sueños, sueños son.

      Elimina
  7. Penso que la tornarà a trobar !.....els somnis, molts cops és fan realitat !!
    M'agrada !!.....i el muntatge de la fotografia, també ! ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que ell també ho pensa, Artur. Tan de bó!
      Gràcies!

      (per cert… en aquest cas el retoc de la foto no té cap mèrit, ja que és limitava a afegir una mica de fons) :)

      Elimina

Si tens res a dir, aquest és el teu moment.